30.10.2006
Artur Mas pronuncia una declaració de compromís amb el poble de Catalunya davant la tomba de Guifré el Pilós
En un acte a Ripoll, el candidat de CiU, Artur Mas, pronuncia una declaració de compromís amb Catalunya davant la tomba de Guifré el Pilós. A continuació la podeu llegir íntegre.
DECLARACIÓ DE COMPROMÍS AMB EL POBLE DE
CATALUNYA DAVANT LA TOMBA DE GUIFRÉ EL PILÓS
Avui acabem en terres de Girona el tram final del
procés que ens durà com a nació a l’elecció del President número 128 de la Generalitat, i per tant, de Catalunya.
Aquests murs romànics de Santa Maria de Ripoll, que
acullen les restes de diversos comptes catalans i del seu fundador, Guifré el
Pilós, són un espai d’elevat simbolisme nacional.
He triat aquest indret perquè vull deixar
constància solemne del meu compromís personal i polític amb la nació catalana,
amb Catalunya, la nostra pàtria.
Sant Maria de Ripoll i Guifré el Pilós són símbols
i alhora síntesi de la història i l’ànima del poble català. Els sòlids murs,
aixecats per primer cop l’any 880, han estat protagonistes i testimoni de les
primeres passes del nostre país.
Guifré va lluitar contra els sarraïns i va
aixoplugar sota el seu govern els Comtats d’Urgell i Cerdanya, Barcelona i
Girona, i Osona. Va creuar la fina línia entre la continuïtat en l’imperi franc
per anar configurant el que en el segle XII ja es coneixeria com la nostra
Catalunya.
Guifré és pare simbòlic de la nostra pàtria i
artífex de la llegenda de l’escut de les quatre barres. Segur que de les seves
ferides va brollar la sang vermella. Però la seva inscripció amb els dits de la
mà en un escut de fons groc és tan llegenda com realitat és la nostra senyera.
Llegendes, les de l’ensenya o el naixement de la
nació, que s’han anat forjant al llarg del segles amb obres i aportacions com
la primera història de Catalunya, redactada aquí mateix, fins a la Renaixença cultural del XIX.
La seva inexactitud històrica no les fa menys
valuoses o menys certes, tot el contrari. El més important és que aquest
simbolisme és patrimoni i creació del nostre poble, que ha estat, és i vol
continuar sent una realitat inqüestionable.
La Catalunya de molts segles és la que ens ha
portat fins avui i ens ha dotat també d’una mítica i un imaginari col.lectiu i
compartit.
Això ens ha de fer sentir orgullosos i deutors d’una
identitat singular i pròpia, que amb tots els seus cims i les seves valls ens
ha dut fins al llindar del segle XXI.
Els pobles i les llegendes construeixen la seva
història i el seu imaginari sobre grans fites, victòries i derrotes. Victòries
i grandesa com la de Guifré el Pilós i Jaume I i derrotes com el 1714 o
l’afusellament del President Companys.
Avui sóc aquí, som aquí, per reeditar el nostre
compromís vital i generacional amb el nostre poble i la nostra nació.
Com tantes altres generacions anteriors nosaltres
tenim el dret i sobretot el deure de servir el nostre país.
El nostre projecte de país és el que combina arrels
i noves branques, tradició i modernitat. La Cultura més pròpia i singular amb
la globalització més àmplia i oberta al món.
Si el poble de Catalunya el proper dia 1 de
novembre ens diposita la confiança necessària per assumir la més alta
responsabilitat amb la qual ens pot
honorar:
Prometem servir Catalunya i el poble català amb
tota la dignitat i l’esforç que ens aportin la raó el sentiment.
Amb el ferm propòsit de fer del
nostre país una pàtria més lliure, més justa
i més pròspera per a tots els
catalans i catalanes.
Honrant els nostres avantpassats, servint als
nostres compatriotes i llegant un futur més lluminós als nostres fills i
filles.
Moltes gràcies.

